Aquest passat diumenge 20 de maig, la Bellpuig Cobla viatja fins a la ciutat comtal per participar en les Ballades al Peu de la Catedral, a la plaça del mateix nom, de Barcelona. L'ambient en aquesta plaça és molt gran, provocat en gran part per la gran afluència generalitzada de turistes que visiten el monument, quan s'aturen a contemplar (i sobretot fotografiar) l'esdeveniment.
Una ballada de sardanes ha de ser per tots plegats una mostra de la nostra cultura, i hem d'intentar, músics i balladors, fer correctament el paper d'ambaixadors. Per això ens agrada tant que algunes persones s'apropin a la formació en els moments que hi ha entre una sardana i una altra, encuriosits, a preguntar el nom de l'instrument que toca el Ramon i el Toni, el per què les cordes del contrabaix del Francesc no són metàl·liques o el nom de les "trompetes gruixudes" que toquen el Casals i el Miquel.
Ens fa il·lusió trobar-nos en aquesta situació i ens omple de goig, tot recordant-nos els mateixos moments viscuts en algun dels viatges que la cobla ha fet per l'estranger, quan el públic és majoritàriament estranger i perden la por a preguntar i interessar-se per aquesta formació de carrer tant gran i que "sona tant be", tal i com ens comenten els músics de totes bandes.
